Aprendre a parlar és una experiència social

Aprendre a parlar correctament és la base en la formació del professorat ja que així s'adquireix una bona competència comunicativa*, essencial a la hora de ensenyar i dialogar amb els infants per a què entenguin la intenció i interpretin els nostres enunciats. Aquests aspectes claus no només serveixen per la nostre professió ja que aprendre a parlar i dominar la llengua és fonamental en qualsevol àmbit.

Parlar (extret de http://1.bp.blogspot.com/)

Competència comunicativa

"La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç* en contextos culturalment significants". Gumpez i Hymes (1972)

Com a mestres tenim la necessitat de comunicar de la manera més eficaç possible. Si el procés de la comunicació el duem a terme per aconseguir uns objectius com a mestres eficaços hem d'assolir sempre aquests objectius marcats.

La intenció i la interpretació dels enunciats:

• Ningú no parla per parlar: Sempre hi ha una intenció al darrera, ser eficaç es assolir aquesta intenció
• Acte de parla: Cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. 
• Cal atendre: El que diem, el que volem dir i el efecte que volem que produeixi. Aquí posem en pràctica ser eficaç

Exemple de "Cal entendre": Algú s’ha deixat la porta oberta

• El que diem: Algú s’ha deixat la porta oberta.
• El que volem dir: Tanca-la.
• Efecte que volem que produeixi: Que la tanqui qui l'ha deixat oberta.

4 Components de la Competència Comunicativa:

Competència lingüística / gramatical: Domini del codi lingüístic.

S'ocupa de:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

Compètencia sociolingüística: Zona geogràfica (dialectes), variants generacionals,variants lingüístiques... 

• Fa referència a les regles socioculturals d'ús. Nivells aplicats a la zona, la història, variants generacionals (avis o amics), variants geogràfiques, variants històriques, adequació a la situació, propòsit, objectiu...
• S'ocupa de: Situació dels participants, propòsits de la interració, normes i convencions de la interacció

Compètencia discursiva:

• Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere

• S'ocupa de:

Cohesió de la forma: Idees lligades entre si relacionant-se amb els marcadors textuals (així mateix, tan mateix...)

Coherència en el significat: Significat del text, si les idees es contradiuen, si es complementen o si estan relacionades.

Competència etratègica: Té a veure amb la veu, volum, velocitat, vocalització

• Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències: Expressivitat, gestos...

b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació: Humor, ironia...

Per ser un comunicador eficaç ens cal tenir un bon domini d'aquesta habilitat estratègica i tot allò que engloba.

Vocabulari del text

*Competència comunicativa: Saber transmetre de la manera més eficaç.

*Eficaç: Aconseguir l’objectiu en contextos en que no són familiars. El context marca com posar aquella llengua

Font d'informació: Apunts de COED