La Descripció: Fotografía i text

Un exercici proposat a classe de COED un cop explicat el tema de la descripció va ser fer-ne una, aquesta tenia que anar juntament amb una fotografia i l'havíem de fer d'una companya de classe.

Jo vaig escollir l'Aina García, i aquesta és la fotografia:

"Viure sense riure no és viure, i tu podríem dir que ets vida." 

La fotografia esta feta amb una Reflex Canon 500D, el fet de fer-ho amb un càmera bona era perquè volia que tingues la millor qualitat possible que no fes perdre detall a l'hora d'imprimir-la.

Vaig voler centrar-me en el rostre, concretament la mirada i el somriure ja que es allò que em transmet més d'ella. No volia que hi hages cap element al fons ja que sóc una persona que quan veu una foto ràpidament perd l'element principal i es queda mirant el fons. D'aquesta manera ella era l'única protagonista.

Vaig fer la foto sobre les 10:30 i vaig buscar diferents llocs i llums possibles, finalment vaig quedar-me amb aquesta que il·lumina petits trossos de la fotografia i li dona un aire més natural, no és una llum que cega provinent del front com m'havia passat en alguna foto i m'havia quedat cremada. Vaig fer al voltant de trenta fotografies per treballar diferents aspectes.

A l'hora de presentar la fotografia la vaig enganxar sobre una cartolina groga. Aquest color irradia alegria, felicitat i bona energia. Quedava bé amb el que volia transmetre.

Text descriptiu

"Ella. Ella és la noia dels somriures. Viure sense riure no és viure, i tu podríem dir que ets vida. Aquella noia que vaig conèixer al autobús fa gairebé un mes i ja sembla que la conegui de tota la vida. Comparteix amb mi el dia a dia universitari però també les nostres xerrades filosòfiques als trajectes de tornada a casa. Ella és rialla constant, una cara vermella en ple atac de riure, un alè de felicitat, una d’aquelles persones que desprenen bones vibracions. Perquè ella transmet i no es conscient de quant. Podrà estar cansada, estressada o nerviosa però el positivisme la caracteritza i sempre troba un moment per plantar-li un somriure al dia a dia. No obstant, té força, caràcter, és sincera i treballadora. La mires i saps que es d’aquelles que no es donen per vençudes fàcilment, que lluiten fins el final i que no es conformen amb qualsevol cosa. Cinc minuts amb ella et sobren per començar-la a estimar, es propera i es nota què és comprensiva. Darrera d’una noia alta, rosa i ben plantada es troba un cor tan gran com la seva altura, capaç d’ajudar-te en qualsevol moment i fer més fàcil les coses. No ha estat a la meva vida des de sempre, tot just acaba d’entrar, no m’ha marcat, però qui sap si en un futur ho faci. Hi ha persones que valen la pena conèixer i se’ns dubta ella n’és una." 

Conclusions 

Durant el procés fotogràfic m'he donat conte que es difícil aconseguir plasmar allò que vols perquè així ho percebin els demés. S'han de tenir en conte una infinitat d'aspectes com la llum posició, fons, enquadrament..

Es complicat expressar allò que et transmet una persona i descriure-la. Moltes vegades tens moltes idees al cap però no trobes la manera de plasmar-les al full. A l'hora de combinar escrit i fotografia fa que una sigui el complement de l'altre i es crea una harmonia entres les dues, s'ajuden mutuament per realitzar-se i una no podria ser entesa sense el recolzament de l'altre.