Programari on-line i programari local

Els programes que fem servir a través de l'ordinador els podem dividir en dos grans grups locals i on-line.

Programari local: És tot aquell programa que trobem dins el nostre ordinador descarregat i emmagatzemat al disc dur. Per exemple Microsoft office, Photoshop, Picasa ...etc. És a dir qualsevol programa que descarreguem de la xarxa o bé instal·lem al nostre pc.

Microsoft office (extret de http://img.labnol.org/di/microsoft-office-2013.png)

Programari on-line: És tot aquell programa el qual li donem un ús concret a partir de la web. És a dir que treballem amb ell connectats a internet. Per exemple Prezi, Editor de Youtube, Feedly...etc.

Prezi (extret de http://www.presentable.es/wp-content/uploads/2013/10/prezi_horizontal.png)

Copyright i llicencia creative commons

El Copyright o drets d'autor és una forma de protecció garantida per la llei que s'obté per el resultat creatiu d'un treball original.

Copyright tots els drets reservats (extret de http://boisdejasmin.com)

Vocabulari d'interés

Copyright: drets d'autor.
Copyleft: permet la lliure distribució de còpies i versions.
Llicència: permís, contracte entre tu i l'autor.
Free: lliure (no parlem de gratuït).
Electronic Frontier Foundation: organització que manté els drets d'expressió lliure.

Llicencia creative commons
La llicencia creative commons es defineix com "organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual"

Quan indiquem que el nostre treball té una llicencia Creative Commons estem oferint alguns drets a terceres persones dins unes condicions determinades però sense perdre'n l'autoria. Hi ha un total de sis llicències Creative Commons per a escollir amb quatre condicions combinades.

Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.


No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.


Sense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.


Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

Llicències:

			Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
			Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
			Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
			Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
			Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
			Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

Obtenció de la llicència
Un cop escollida la llicència més adient la trobareu expressada de tres formes:

• Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.
• Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat.
• Digital Code: El codi digital o metadades, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús.

Ús de la llicència

Heu d'incloure el botó Creative Commons al vostre lloc (ja sigui espai web, bloc, treball...). Aquest botó estarà enllaçat amb el Commons Deed, de forma que tothom pugui estar informat de les condicions de la llicència en quan cliqui al botó. Si trobeu que la llicència ha estat violada, llavors tindreu les bases per poder defensar els vostres drets.

Aquí us deixo un vídeo per acabar d'entendre que es això dels Creative Commons:

Jo ja he incorporat la meva llicència Creative Commons al bloc, es troba a la part inferior d'aquest. Vaig escollir la llicència "Reconeixement - NoComercial (by-nc)" 

A la hora d'utilitzar imatges o música hi han pagines webs especialitzades en llicència Creative Commons que ens permeten utilitzar-les lliurement però això si, haurem de citar el autor d'aquestes.

Un exemple seria  FLICKR, on hi han imatges de molt bona qualitat i les podem descarregar en diferents mides, resolucions i sota diferents llicències. I també ens permet veure que el mateix autor pot haver fet diferents imatges de la mateixa col·lecció.

FLICKR (extret de http://i.imgur.com/86kcXfZ.png)

Un altre exemple seria JAMENDO, on trobem un gran repertori de música no comercial sota aquesta llicència. Hi ha diferents gèneres agrupats en diferents llistes i tenim la possibilitat de descarregar-nos les cançons lliurement.

JAMENDO (extret de http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/c/c4/Jamendo_purple_logo.png)

Fonts d'informació: MasterMagazine, CreativeCommonsCatalunya, Youtube, CreativeCommons

Decàleg comunicador eficaç

Després de la lectura del llibre Com parlar bé en públic el meu grup classe com activitat didàctica a l'assignatura de COED vam crear el decàleg del comunicador eficaç amb les característiques que havia de tenir un bon comunicador. 

Decàleg de com ser un comunicador eficaç 

1. Ser breu, clar, precís (paraula exacta) i concís (anar al moll de l'ós).

2. Mostrar naturalitat i improvisar a la mida justa.

3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.

4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.

5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació i actitud; entonació; respiració.

6. Controlar els nervis: respiració diafragmàtica; silencis i pauses.

7. Dominar la llengua: registres i varietats de la llengua oral i escrita.

8. Fer ús de suports audiovisuals: creativitat, diversitat de mitjans, no abusar-ne del temps, no hi pot haver duplicitat (el que digui que estigui escrit a la pantalla).

9. Mostrar "Feedback" retroalimentació i empatia; humor: vivències personals; anècdotes, exemples.

10. Estructurar el discurs: ser reiteratiu; relacionar introducció amb conclusió per tal de que quedin les idees clares.

En relació a aquest decàleg se'ns van presentar dos termes en dubte, precisió i tecnicisme que moltes vegades s'utilitzen pensant que tenen el mateix significat però no és així. Aquí us mostro un aclariment per poder-ne fer un ús més correcte.

Precisió: Paraula exacte, trobar correspondència entre el que veiem, sabem i volem dir. Aquells mots els traiem de la nostre experiència vital.

Tecnicisme: Lèxic propi de l'àmbit. Si domines aquell àmbit serà mes fàcil trobar la paraula

Font d'informació: Apunts classe COED,

Llibre; PUIGPELAT, F I RUBIÓ, J. Com parlar bé en públic. Barcelona: La butxaca, 2000.

Primeres exposicions d'Identitat i Territori

Avui hem començat amb les primeres exposicions de identitat i territori.Són les primeres exposicions del curs. Al finalitzar la sessió els professors ens han esmentat els errors més importants i ens han donat consells per les següents. 

• Els vídeos adjuntats han de ser de poca durada.
• No hem de separar-nos molt del nostre company o companya d'exposició ja que és una exposició en parelles.
• No hem de donar tot el protagonisme a la pantalla, és un complement, els protagonistes som nosaltres.
• Vigilar els anuncis que apareixen espontàniament als vídeos.
• Hem de saber projectar bé la veu i utilitzar un to de veu correcte.
• Dir la procedència del material utilitzat sempre que no sigui nostre.

Durant les exposicions ens han repartit la pauta per a l'avaluació mútua que tenia en compte els aspectes següents:

• Objectiu de l'exposició
• Introducció
• Selecció i ordenació de les idees
• Exemplificació
• Conclusió

• Temps
• Llenguatge corporal
• Veu
• Actitud
• Correcció lingüística

• Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir
• Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir
• Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans

Gestió de bookmarks i curació de continguts, feedly, twitter

La gestió de bookmarks o administrador de continguts és una manera de tenir organitzades les teves pàgines web. 

La curació de continguts és una eina que s'utilitza per filtrar, agrupar i compartir els continguts sobre un tema en concret que és troben a la xarxa. Una bona eina encarregada d'aquesta tasca és l'Scoop.it. 

Marcadors de google, feedly i twittter

Google té el seu propi servei per guardar marcadors d'internet, s'anomena Google Bookmark. Disposant d'un compte de Google ja tens accés al seu servei de Google Bookmark per guardar aquelles pàgines que més t'agradin i accedir a elles més ràpidament.

Dins el navegador Google Chrome de Google, quan obrim una pàgina veiem a l'extrem superior dret on hi ha la adreça una estrella de color blanc, si volem que aquesta pàgina passi als nostres preferits cliquem a sobre i passa a ser una estrella groga. Se'ns obrirà una pestanya que ens permetrà guardar la pàgina a la carpeta més adient o la possibilitat de crear-ne una de nova a través de l'opció "Seleccionar otra carpeta..."

Feedly

Lector de RSS amb el que podem accedir ràpidament des d'un navegador web a totes les notícies. Funciona com si fos una mena de "bústia" on trobem les diferents actualitzacions dels llocs webs subscrits, també ens permet buscar nous articles introduint una paraula clau al buscador o seleccionant una categoria específica. Podem agrupar aquestes pàgines subscrites per temàtica i/o carpetes. Per saber-ne més click aquí.

Feedly (extret de http://www.omgchrome.com/wp-content/uploads/2014/01/feedly.png)

Twitter

Com el defineix la Viquipèdia, "Twitter és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats piulades o tuits)".

Twitter (extret de http://www.site-seeker.com/wp-content/uploads/twitter-logo.png)

Els usuaris envien i reben updates d'altres usuaris a través de breus missatges que no han de superar els 140 caràcters , via web , telèfon mòbil, missatgeria instantània o mitjançant el correu electrònic; i fins i tot des d'aplicacions de tercers, com poden ser Twitterrific , Facebook o Twitterlicious. A la secció del teu perfil pots estar al dia tant dels teus seguiments com dels teus seguidors. A més de buscar amics, familiars, companys o altres persones del teu interès, Twitter també ofereix altres opcions , com buscar a altres xarxes, convidar a amics per email o seleccionar usuaris recomanats.

Fonts d'informació: Apunts classe GTIC, Viquipèdia, Google chrome captures

Com comunicar

Com a futurs mestres és molt important que siguem conscients que hem de comunicar adequadament i adaptar el nostre llenguatge verbal i no verbal a la situació comunicativa. En el nostre cas, a la classe de COED ens hem preparat per a fer presentacions orals mitjançant el llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

La pàgina web de la Universitat Politècnica de Catalunya hi ha un apartat anomenat com comunicar.

Dins aquest, a l'apartat de "cas" trobem un vídeo d'un estudiant universitari de tercer curs. Aquest esta fent una exposició oral davant del professor i els alumnes durant uns 10 minuts. Durant la visualització d'aquest podem avaluar la gestualitat, mirada, volum i entonació, ritme i pronúncia i vestuari mitjançant la rúbrica. És un molt bon exemple a la hora de fer-nos veure dels errors que podem cometre quan parlem en públic. Molts dels errors d'aquest estudiant ens fan riure, es noten molt, son exagerats però això ens ajuda a recordar que els errors són produïts degut als nervis.

A la web de la upc hi ha un document que ens dona consells per fer exposicions orals eficaces a partir dels punts: Llenguatge no verbal, Llenguatge verbal, Interès i eficàcia. Per a fer presentacions necessitem tenir una bona preparació. Aquí us deixo el document:

Font d'informació: UPC

Com parlar bé en públic, Joana Rubió i Francesc Puigpelat

Una de les lectures del semestre a sigut el llibre "Com parlar bé en públic". És un llibre guia amb consells per fer discursos i exposicions orals. Dona una sèrie de trucs per superar el pànic escènic, el nerviosisme, les errades més comuns i ajudes per guanyar-te l'auditori des d'un bon principi, entre altres coses. És una lectura molt àgil, es llegeix de forma dinàmica ja que va directe al gra i explica allò que tothom necessita saber per parlar correctament en públic. És molt útil i interessant, remarca bastant el fet d'aprendre a parlar en públic ja que molta gent es predisposa a dir que és innat, però aquest llibre et fa veure que es pot aprendre i molt.

Com parlar bé en públic (Extret de libros.fnac.es)

Aquí us deixo el resum que vaig presentar a classe de cada capítol amb els conceptes claus de la lectura.

Font d'informació: PUIGPELAT, F I RUBIÓ, J. Com parlar bé en públic. Barcelona: La butxaca, 2000.

Tauletes digitals a l'educació infantil

Durant la setmana de pràctica reflexiva vam assistir a una conferència sobre l'ús dels iPad's en l'educació realitzada per dos professors d'Educació Infantil i Primària de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu.

Es tracta d'una escola concertada que va posar en marxa fa cinc anys la seva digitalització amb el projecte 1x1 de la Generalitat de Catalunya, després amb les pantalles digitals i actualment amb l'assessorament de Blanquerna i la formació del professorat han incorporat els iPad's a l'aula.

Ipads (extret de :http://www.mhric.org/ipad/ipad.png)

El suport tant de professors com pares ha sigut molt important ja què els pares havien de pagar una quota extra mensual per fer càrrec de la despesa dels Ipads i els professors havien de rebre classes per saber-ne fer un ús correcte. Per aquest motiu el centre va establir un curs de 40 hores tant per professors com per pares. Els professors també van fer una gran tasca individual ja què primer es van endur els ipads a casa i autonomament van anar descobrint i aprenent el seu funcionament.

Els iPads es trobent distribuits 26  per Eucació Infantil i cicle mitjà i 26 més per cicle superior. Per tal de gestionar-los els professors tenen una agenda compartida i també cada un té un formulari que el permet apuntar algun fet destacable.

Els iPads en Educació Infantil són utilitzats sobretot per treballar per racons. L'iPad era introduit com un racó més per on els nens passaven. També l'utilitzaven en assignatures com música, llengua, per fer fotos, vídeos, passar llista...etc. Per controlar que els nens passesin per tots els racons i  no es quedessin tota l'estona en aquest tenien una llista amb el nom de cadascú i ficaven un gomet un cop realitzada la tasca. Sobretot els alumnes treballen els iPad's dues hores per setmana a les assignatures de matemàtiques i llengues.

En l'educació primaria també organitzen els iPad's per racons pero es treballen altres activitats. Ens van mostrar Educaplay per fomentar la creativitat dels alumnes.

Aplicacions que fan servir:

- Tangram

- Nuage the letters
- Motion Maths
-Sock Puppets

- Pupple Pals HD

-Imotion

-Mindomo

-Stratalògica

-Math

-ABC cursives

-Hungry fish

Ha sigut molt interessant poder asistir a aquesta conferència. Ens ha ensenyat a veure que si la societat canvia continuament l'educació no ha de quedar-se enrere sinó que a de canviar també. Tal i com ens ho explicaven no ha sigut un camí fàcil arribar a poder implantar aquest projecte amb els iPad's però poc a poc ho han aconseguit i amb les ganes de innovar i seguir avançant a sigut tot molt més fàcil. L'ajuda dels pares i la aceptació dels professors han sigut punts claus en el desenvolupament del projecte. Saber aprofitar, donar l'utilitat correcte i rendir al cent per cent no és fàcil pero poc a poc han pogut fer-ne lloc a les noves tecnologies dins l'educació. Es un projecte que fa que els alumnes interactuin molt més entre ells, s'ajudin, colaborin, treballin en equip i alhora interactuin més amb el professor. Aprendre d'aquesta manera tan dinàmica fa que els alumnes es mostrin mes receptius alhora de conèixer.

Font d'informació: Conferència, http://lamercesantfeliu.cat/ipads/dock.html, Google Imatges

Trets característics de la llengua oral formal

La llengua oral formal és utilitzada en molts medis de comunicació, en entrevistes, discursos...etc. És necessari tenir consciència dels diferents trets que la formen.

Discurs oral (extret de tecnicasdeestudionegocios.blogspot.com)

Trets contextuals:

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: No es desenvolupa de manera espontània (no és la llengua familiar)  i té un ensenyament específic ja que no es desenvolupa per si sol.
• Acústica, efímera i produïda en temps real: Acústica ja que així és la llengua oral, efímera perquè és curta i produïda en temps real ja que es va elaborant sobre la marxa.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: Comparteix amb la comunicació oral un espai físic i temporal. Permeten interacció i feedback cosa que l'escrit no permet.

Trets textuals / discurs:

• Formal i generalment monologada
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: El text ha d'estar planificat en quan la seva estructura però també hem de tenir en compte l'espontaneïtat depenen del públic i del temps.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Repetitiva ja que per ser eficaç en el seu objectiu ha de repetir idees clau per saber el concepte. I el llenguatge no verbal, gestos, mirades, pauses, silencis... ajuden a matissar tot allò que diem

Trets lingüístics:

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals (to, volum i ritme): Gran importància de la corba melòdica, no fer un discurs pla.
• Ocurrència d'elements díctic, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: Element que fan referència a l'espai temps, aquí, allò, això...faltes de sintaxi, construccions gramaticals mal fetes, elisió del subjecte, canvi direcció sintàctica.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Conveccions que regeixen el que es diu

Font d'informació: Apunts classe COED

La composició del text: Planificació, Composició i revisió

Viquipèdia defineix el text com "un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.[1]"

Com ha mestres hem de saber compondre un bon text ja que l'escriptura tant a mà com a l'ordinador serà la nostre eina essencial. Per a fer un bon text hem de seguir tres passos, planificació, composició i revisió. Cada un d'ells són imprescindibles per el següent i l'anterior. 

Aquí us mostro un esquema de la composició del text realitzat a partir del text: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.

A partir del text i un cop realitzat l'esquema vaig elaborar un resum per concretar més. El resum és el següent:

La planificació 

Planificar és reflexionar i establir els objectius que volem, i així dur a terme una estratègia determinada.

Anàlisi de la situació comunicativa

• A qui vull escriure? Destinatari

Grau de formalitat: Cal que tinguem en compte que el llenguatge ha de ser més avia neutre, ni massa formal ni massa familiar.

La fórmula de tractament: Tu, vostè o vós i també el gènere si és home o dona.

La varietat dialectal: Forma de llengua estàndard

• Sobre què vull escriure? Tema

Cal pensar què es vol dir i el missatge que volem transmetre. Cada tema ens demanarà un tipus de lèxic determinat.

• Per què vull escriure? Objectius

Objectius diferents per a textos diferents. Diferents textos amb funció narrativa, descriptiva, explicativa i persuasiva.

• Com ho vull escriure? Extensió i estructura

L'extensió: Depenent del tipus de text tindrem que fer un esforç de síntesi o de desenvolupament

L'estructura: Depenent del tipus de text caldrà una estructura o una altre. Cal tenir en compte que hi ha estructures estandaritzades

Recollida de la informació

Pluja d'idees: Escriure a raig tot el que ens passi per el cap en un moment determinat sobre un tema concret.

Documentació: Recerca dels documents sobre el nostre tema. Intentar respondre les 6 W (qui, què, on quan, per què i com)

Prendre apunts de la informació recollida: Observa de prop allò que s'hagi de descriure i fixar-se en els detalls.

Selecció i ordenació de la informació

Selecció de les idees: Triar i decidir quina informació ens quedem i quina desestimem

Ordenació de les idees: Cal veure quines són les idees principals i quines les secundaries. 

Tècniques d'agrupació: Formar conjunts d'idees unides per semblançes (grups, mapes conceptuals...)

Tècniques d'ordenació: Consisteix en establir un ordre per als grups formats (numeració, esquema...)

La composició o redacció

Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit

Estructura del text

El paràgraf és la seqüència intermèdia entre la frase i el text, serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.

El paràgraf com a unitat temàtica: Un paràgraf té vida pròpia i tracta sobre un aspecte concret del tema general

Distribució de les idees en paràgrafs

Tipus de paràgrafs

Introductoris: Van a l'inici d'un text i preparen al lector i l'introdueixen en el que serà l'escrit. Serveix per situar el lector en un context.

Expositius: Formen el cos del text. Exposen, expliquen i desenvolupen les idees que es volem transmetre.

Conclusius: Resumeixen el text o en fan la conclusió final

Els connectors

Tipus de connectors

a) Conjuncions i locucions conjuntives

b) Preposicions i locucions prepositives

c) Adverbis i locucions adverbials

Funcions dels conncectors

a) Senyalitzar

b) Organitzar

c) Relacionar (Temporals, exemplificadors, oposició i objecció i causa i conseqüència...)

La puntuació

És una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge.

• La coma s'utilitza per separar els elements d'una sèrie
• El punt i coma s'utilitza el punt i coma per separar els diversos grups d'elements
• El punt s'escriu quan una oració esta completa i no enllaçada amb cap altra
• Els dos punts s'utilitzen per introduir enumeracions
• Els punts suspensius tenen intenció de deixa voluntàriament inacabada la frase
• Els signes d'entonació són frases interrogatives i exclamatives
• Els parèntesis serveixen per afegir incisos i informació intercalada
• Els guions per introduir a la frase un incís
• Les cometes s'utilitzen per reproduir literalment una citació textual

L'estil

Adequació: Cal analitzar la situació comunicativa amb deteniment, tenir en compte el registre triat i usa les paraules i expressions adequades.

Claredat: Fer servir paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.

Precisió: Cada paraula que trien ha de reflectir al màxim la realitat que volem expressar.

Concisió: Millor substituir l'artificiositat per la naturalitat. Reemplaçar les perífrasis innecessàries, els tòpics...

Variació: Evitar repeticions innecessàries

La revisió

És examinar, avaluar el que he escrit, decidir si és adiu amb les nostres expectatives i modificar el que calgui per a millorar el text.

Revisió de continguts: Coherència, cohesió i adequació.

Revisió gramatical i de convencions: Correcció i variació

Per finalitzar, us mostro un esquema del procés mental cognitiu fet per Linda Flower i John R.Hayes l'any 1981. Deien que es necessiten mínim 4 o 5 línies per a desenvolupar una idea. https://drive.google.com/a/blanquerna.url.edu/file/d/0Bw2T8Xo89rubeDVCaUx4cWdvS3M/view?usp=sharing

Font d'informació: Apunts del text: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.